Ressenya revista 440 Clàssica & Jazz (Grup Enderrock)
23 de desembre del 2020
Estic molt content d'haver aparegut a la revista 440 Clàssica & Jazz del Grup Enderrock.
Concretament al núm. 58 amb una ressenya del disc de la mà del Jordi Martí i Fabra.
Podeu adquirir la revista al següent enllaç:
http://www.enderrock.cat/quiosc/exemplar/530
Moltes gràcies Jordi i a tot l'equip pel suport i per fer difusió de la nostra música.
Experiència Ethno Sicily 2020
16 de desembre del 2020
En prou feines portava un mes a Catalunya després de la meva estada a Àustria, que ja agafava baríton i flauta i m’embarcava d’avió en avió fins aterrar a Catània, Sicila.
Gràcies a una beca de mobilitat de Ethno World vaig anar a participar a una mini-edició del Ethno Sicily. Pels que no coneixeu els programes Ethno, són unes convivències de músics vinculats o amb interès per la música folk. L’objectiu és intercanviar coneixements i crear un espectacle entre tots. Es fan a molts països arreu del món, en cada lloc es centren en la música local.
A Banyoles es fa l’Ethno Catalonia, al que espero participar tant bon punt la pandèmia ens deixi. Al 2019 hi vaig anar a tocar amb Drop Collective i la Big Cat (substituint al Pere Miró), així va ser com vaig conèixer el programa Ethno.
Us deixo el vídeo on podreu veure i fer-vos una idea del que va ser aquella setmana de principis d’agost. Només afegir que em va sobtar com de fort em va impactar el fet de trencar amb el concepte de leader i sideman al que tan acostumat estic per l’entorn professional del Jazz, una música molt individualista en masses aspectes.
L'Informador de Martorell
11 de novembre del 2020
A mitjans d'octubre i a principis de novembre han aparescut dues notícies sobre projectes als que hi poso molta energia. Em fa molt content sentir-me tan acollit pel poble que m'ha vist créixer. Espero poder-hi tocar ben aviat.
Opinión de Jaime Bajo (Más Jazz Magazine) sobre Hirundo rustica (Andreu Domènech 4tet)
26 de septiembre del 2020
En todo primer álbum de un músico joven suele prevalecer un afán por demostrar lo gran jazzista que es (pese a encontrarse aún en “fase embrionaria”), todo lo aprendido en las distintas escuelas (porque el jazz hoy se aprende en escuelas y no por vía oral), su capacidad para sorprender en una primera escucha, atosigando al incauto oyente a base de solos (que se creen) apabullantes.
Afortunadamente, en “Hirundo rustica”, compendio iniciático del saxofonista barítono Andreu Domènech, no hay nada de eso. Y es muy de agradecer para el oído y para nuestra salud mental. Hay un trabajo cuidado, hecho con mimo, honesto, realizado por un conjunto de personas que se conocen bien, músicos que saben respetar las intervenciones ajenas, sin necesidad de lucirse o prevalecer por encima del compañero. Esa mesura en el ego es, a priori, mayor aprendizaje que el que se realiza sobre los pentagramas repasando arreglos y composiciones ajenas.
Hay, también, un puñado de (muy) buenas melodías y silencios elocuentes aderezados por palabras reflexivas recitadas en català, lengua musical donde las haya. Hay, y esto es fundamental, un cariño y una sintonía que se advierten desde las miradas de complicidad de los músicos en la portada hasta el control sobre el minutaje de las canciones (¿quién dijo que el jazz consistía en temas trufados de solos que sobrepasan los 15 minutos de duración?), pasando por la temática de las canciones (hay mucho de observación del medio que habitamos en ellas), desprendiendo una coherencia asombrosa (para un principiante), cierta espiritualidad y un gusto al presentar composiciones propias que resulta perfectamente comprensible al oyente que sabe apreciar la música por encima de géneros. Y esa es, creo, la mayor virtud del álbum.
|
Intervenció al programa Tots els matins del món de Catalunya Música
|
Entrevista en la revista Más Jazz
|
|
|
Entrevista a Ràdio Martorell pel disc Hirundo rustica
|
